Què maco Aigüestortes, oi?!

Doncs sí, així ens diuen als de ciutat la gent de muntanya, els “quemacos” o els “pixapins” i amb tota la raó, al menys per la meva part, em vaig passar dos dies pixant pels corriols i amb el “quemaco” a la boca. Varem tenir molta sort, el temps va acompanyar i tant el Sergi com jo anàvem del mateix pal, poques ganes de córrer i moltes de disfrutar de l’entorn, ell amb la càmara de fotos, amb molts bons resultats per cert, i jo amb els prismàtics intentant trobar algun animal d’aquells que m’he passat els darrers mesos veien en foto. No vaig trobar gaires bèsties, suposo que els caps de setmana marxen evitant l’allau de turistes que arriben de la ciutat, però igualment ho vaig disfrutar ja que hi havia un munt de racons amb molt d’encant. Sobretot em va agradar la sensació de pau i de espai obert que tant ens manca a Barcelona i que t’adones que no tens quant arribes a un lloc com aquest, fins i tot la gent et saluda quant te la creues pels camins. Cap soroll i com deia el Sergi, molts sons, el so de l’aigua, d’algun ocell, el vent del nord i poca cosa mes. Estic molt content de l’experiència i aconsello a tothom que ho provi, i si pot ser m’expliqueu si heu sentit algo semblant.

-VIDEO FET PEL SERGI-

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.